23 de juny de 2017

Ja les podeu fer ben altes


Les fogueres de Sant Joan

Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...

I en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà...
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Joan Maragall

14 de juny de 2017

Els peus d'un noi


A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater

5 de juny de 2017

Dies i astres

Representació de Júpiter, Castell de Montesquiu

Els dies de la setmana i els astres celestials

Dilluns per estrenar la setmana.
El dia ancestral de la Lluna
ens empeny cap al dimarts,
que és el dia del planeta Mart.

Arribem al dimecres,
Mercuri apareix faci calor o fred,
Júpiter ens porta el dijous agafat del bracet
i divendres ve amb Venus en secret.

Isabel Barriel 

31 de maig de 2017

Cavar entre les pedres

Casa a Palou, Granollers

Coneixement

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Joan Margarit

24 de maig de 2017

Sols el silenci


Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols. 

Gerard Vergés (1931-2014)
Maig d'amor (fragment)

20 de maig de 2017

El cavaller irritant

Pintura de Berthold Woltze titulada El cavaller irritant

Estava a punt de plorar. Ja no podia resitir més aquella veu sibil·lina i ronca, les seves paraules plenes de malícia i aquella fortor de puro barat i pestilent. Retornava a casa per anar a enterrament de la meva àvia Conxita a qui tenia una gran estima. Què pensaria ella d'aquest mal pas on em trobava? Era una dona sàvia i valenta. Una vegada em va dir que mai deixés que em trepitgessin, ja fos amb bones o amb males paraules, i que si no se m'acudia una manera delicada i refinada per respondre, no feia res que ensenyés la meva cara més salvatge i ferotge.

- A veure, nena- em deia- quina cara posaries per espentar a un intrús que et vol robar?

La meva àvia tenia raó. Avui estaria orgullosa de mi. Quina satisfacció veure el cavaller irritant sortir esperitat del vagó com si hagués vist un fantasma!

Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts.


14 de maig de 2017

La casa


Palou, Vallès Oriental

Les cases de pagès, i la vida rural en general,  han viscut en les últimes dècades unes profundes transformacions. Avui només veiem el reflex de tot allò que havien estat. Són vestigis d'un altre temps i d'una altra manera de viure i de relacionar-se amb la naturalesa.