27 d’abril de 2017

En els marges del vers


Constància

Trobar-te sempre.
No poder desfer-te de tu.
En els marges del vers,
en el foc de la nit,
en l'amor pels miralls,
en l'odi pels miralls,
en el reflex mortal
de la mirada de Medusa.

Mireia Companys

25 d’abril de 2017

Aigua i aigua i aigua


Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

Josep Palau i Fabre
La gran cursa del mar (fragment)
16-18 de gener de 1943

18 d’abril de 2017

Atzavara


ATZAVARA

Quan l'esvelta flor neix,
no pot evitar
que es corsequi l'atzavara.
Tampoc no ens podem desdir
de les paraules pronunciades:
escletxa irreparable
en la paret blanca.

Esperança Castell Rodríguez
dins Negre i fil

16 d’abril de 2017

Saber de lletra



L'AVI.- (...) ¿Que ja sabeu què vol dir entrar un llibre?...

SENYOR PAU.- No em creia jo... que...

L'AVI.- Un destorb! ¿Que hauria fundat "La Puntual" jo, si m'hagués distret amb els llibres? ¿Que hauria seguit, el teu pare, si li hagués donat per a llegir? ¿I que hauries fet tants diners tu, si haguessis sabut de lletra? Llença això.

ESTEVE.- Bueno, el llençarem.

L'AVI.- A casa d'un comerciant són metzines, els llibres, o pitjor. Tots els que he vist que s'hi entretenien, han acabat per un desfalc. Comencen per un, després en ve un altre, i com que hi escriuen cabòries que no hi són a la merceria, ¿qui els lliga en el taulell, després? (...)

Santiago Rusiñol
L'auca del senyor Esteve

14 d’abril de 2017

Això que en dieu art

Calçats Castelló, Granollers

SENYORA TOMASA.- (...) Què vols dir amb això que en dieu art?

RAMONET.- No hi ha manera de dir-ho.

SENYORA TOMASA.- Explica-m'ho.

RAMONET.- No es pot explicar. Aquestes coses no s'expliquen, se senten, s'hi naix, un les va estimant, estimant, fins que un dia que ja no pot abandonar-les.

SENYORA TOMASA.- Però a qui, què es va estimant?

RAMONET.- A ningú; s'estima un desig que és com un alè de crear, de fer obres, de veure-les créixer, de realitzar lo que un somnia.

Santiago Rusiñol
L'auca del senyor Esteve

12 d’abril de 2017

Que sia rissat



ESTEVE.- És que això, que sia rissat, francament, no me'n sé avenir. D'una part, s'assembla a vostè; del nas, a mi; del front, a l'avi. Tot ell fet de peces nostres; però els rissos no sé d'on se'ls treu. És un luxe de senyoriu, que fins és massa, per a "La Puntual".

Santiago Rusiñol
L'auca del senyor Esteve

Santiago Rusiñol va publicar aquesta obra al 1907 i enguany es celebra el centenari de la seva primera representació al teatre Victòria de Barcelona.