23 de gener del 2017

Desolació

Pintura d'Edward Hopper, Soir Bleu

Trist, estic trist. Tant se val que em vesteixi de blanc i em pinti un somriure als llavis, la tristesa m'embolcalla i ve amb mi, onsevulga que vagi. El senyor barbut del meu costat em demana foc i faig com si no l'escoltés, que no s'adona que no estic per romanços! I la Juliette no em treu l'ull de sobre esperant saber si vull o no vichyssoise. No, no en vull, li dic. Escolto espurnes de conversa, en Van Gogh no sé què s'empatolla sobre Califòrnia i la seva tieta. Ai, fuig! Com m'agradaria plegar veles i marxar ben lluny d'aquí on poder estar sol i trist. Ben trist. 

Aquesta és la meva segona aportació a Relats conjunts.

14 comentaris:

  1. Potser si marxa d'aquesta taula per poder estar trist, aleshores troba l'alegria. Inesperadament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No li convé aquest clima, faria bé de canviar d'aires i treure's la disfressa.

      Elimina
  2. Ha quedat divertit amb totes les picades d'ullet als altres relats. Molt bé, Consol!

    Abans de marxar per poder estar trist, crec que si mengés un bol de vichyssoise no li aniria malament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, està desganat i no fa cap esforç. Segur que amb la vichyssoise hagués revifat.

      Elimina
  3. Pobre paio... em sembla que no té un bon dia...

    ResponElimina
  4. Un relat trist, ben trist!

    ResponElimina
  5. que trist que no et deixin estar trist

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res més trist que un pallasso trist. Pobre home!

      Elimina
  6. També es pot estar trist en companyia, Consol, passa bastant sovint!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la tristesa es fa més pregona si és amb companyia.

      Elimina
  7. A vegades la nostra tristesa es veu augmentada per l'intent dels altres de treure'ns de la tristesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic d'acord, hi ha reaccions que lluny d'ajudar-nos accentuen els nostres problemes.

      Elimina