25 de gener de 2017

Destí

Pintura d'Edward Hopper, Soir bleu

He heretat aquest local de l'avi Bernat. Ell l'anomenà Soir Bleu en record de la seva estimada França. I a mi, la Juliette. Soir Bleu va ser el seu refugi i amb el temps ha esdevingut refugi de tots els desarrelats i els solitaris. Fixa-t'hi. Tomàs, el buscador de falses quimeres que va de port en port. Van Gogh i el Príncep, que han convertit les seves vides en art simulant ser d'un altre temps i d'un altre lloc. Floquet de Neu, una ànima en pena; i el senyor Smith, ofegat per l'empresa i la família, i que només aquí pren vida, sempre però, ben acompanyat. Soir Bleu és el seu racó de món on senten que no desentonen i que, tant se val si és blava la nit, els fanalets de colors il·luminen el seu destí.

Aquesta és la meva quarta contribució a Relats conjunts.

20 comentaris:

  1. Després de saber la seva història, el local "Soir Bleu" és més acollidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per malament que ens vagi sempre ens quedarà un Soir Bleu.

      Elimina
  2. T’has pres això d’arribar als 100 relats conjunts molt en serio, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he volgut posar el meu gra de sorra però ja veig que no serà possible. Tant se val, entre tots farem una bona collita de relats.

      Elimina
  3. M'agrada aquesta mena de continuitat que tenen els teus relats, tot i essent ben complets individualment!

    Costarà d'arribar-hi, però si en recollim una bona colla, i ens ho passem bé, ja serà suficient. Encara falten aportacions d'alguna habituals,.. a veure

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat fer-ho, cada personatge té una manera diferent de veure i viure la mateixa situació, el mateix ens passa a la vida real.
      Sí, potser no arribem als 100 però el repte ha volgut la pena.

      Elimina
  4. S'han ajuntat una sèrie de personatges curiosos, tots tenen algun tret que els fa especials...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Soir Bleu és un reclam per a ells. Tot encaixa, M. Roser.

      Elimina
  5. Una visió per a cada personatge, és una bona pensada. No ho tinguis tan segur que no arribarem als 100!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mateixa situació vista des de diferents punts de vista. La vida ens porta sorpreses, a veure si encara hi arribarem!

      Elimina
  6. M'agrada molt aquesta pintura: és carregada de sentiments pesants, com si costessin d'arrossegar. Tot un simbolisme.
    Salutacions, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentiments que venen de molt lluny i que han impregnat l'aire amb un gust amarg.
      Que tinguis un bon dia, Olga.

      Elimina
  7. En aquest Soir bleu, no podia faltar la teua hora blava. :)
    A veure si demà o despús-demà penge jo el meu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podia faltar a la cita, queda clar.
      Esperarem el teu relat, novesflors. N'hem de fer 100!

      Elimina
  8. entre la Carme i tu esteu fent més versemblant i propera el fet d'arribar als cent relats i de manera a més brillant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu tampoc et quedes en rera. Som-hi, Elfreelang.

      Elimina
  9. Un refugi pels desarrelats, un lloc on es senten acollits.
    Bon relat, Consol, breu i molt encertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Tots necessitem el nostre refugi.

      Elimina
  10. En molts llocs trobem bars d'aquests, plens d'històries particulars, lloc de trobada de vides paral·leles i, on, si adquireixen la condició d'únics, amos i cambrers saben rerspetar i admirar als seus clients eterns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Foragitats de molts llocs busquen el seu racó de món per poder estar.

      Elimina