11 de març de 2017

Canigó

Canigó des de Puigsacalm

Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.

Jacint Verdaguer
Canigó (última estrofa)

14 comentaris:

  1. Oh!!! Quina foto. Que imponent es veu el Canigó nevat, des del teu punt de vista del Puigsacalm!
    Per sort no el tiraran a terra com diu Verdaguer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan i desfan però nosaltres seguirem units al nostre Canigó.

      Elimina
  2. Preciós el poema d'en Verdaguer i preciosa la foto del Canigó amb la blancor que arriba a tocar el cel...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una blancor que ens il·lumina.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  3. Pujar al Canigó és un repte pendent que tinc que espero poder dur a terme algun dia. No per seguir els passos de Mossèn Cinto, però mira, em ve de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T`ho recomano, Xexu, és una muntanya mítica i diuen que s'ha de fer com a mínim un cop a la vida.

      Elimina
  4. Fa uns quaranta anys el vam pujar.... estic content de saber que encara és allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sempre, al Canigó no el tiraran a terra.

      Elimina
  5. És bellíssim. I sembla que s'escaigui als núvols de davant, que seria com la forma d'un poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els núvols s'emmirallen en el Canigó.

      Elimina
  6. Amb neu qualsevol muntanya guanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. La muntanya del Canigó, aïllada i única, es mostra esplèndida.

      Elimina