20 de maig de 2017

El cavaller irritant

Pintura de Berthold Woltze titulada El cavaller irritant

Estava a punt de plorar. Ja no podia resitir més aquella veu sibil·lina i ronca, les seves paraules plenes de malícia i aquella fortor de puro barat i pestilent. Retornava a casa per anar a enterrament de la meva àvia Conxita a qui tenia una gran estima. Què pensaria ella d'aquest mal pas on em trobava? Era una dona sàvia i valenta. Una vegada em va dir que mai deixés que em trepitgessin, ja fos amb bones o amb males paraules, i que si no se m'acudia una manera delicada i refinada per respondre, no feia res que ensenyés la meva cara més salvatge i ferotge.

- A veure, nena- em deia- quina cara posaries per espentar a un intrús que et vol robar?

La meva àvia tenia raó. Avui estaria orgullosa de mi. Quina satisfacció veure el cavaller irritant sortir esperitat del vagó com si hagués vist un fantasma!

Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts.


15 comentaris:

  1. Trobo que té prou paciència la noia, es podia haver canviat de seient o etzivar-li quatres de fresques...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és fàcil però sovint es viu com si fos molt difícil.
      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina
  2. Lamento dir que he tingut un problema informàtic en aquesta entrada i se m'han esborrat alguns dels vostres comentaris. Us demano disculpes.

    ResponElimina
  3. Si és irritant, no és un cavaller, és un poca vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni més ni menys, n'hi ha molts i es presenten amb diferents formes però tots són el mateix.

      Elimina
  4. La indiferència és un arma que tard o d'hora funciona

    ResponElimina
    Respostes
    1. La indiferència funciona per segons qui però hi ha personatges que els envalantona la incomoditat dels altres i exigeixen recursos més contundents.

      Elimina
  5. Ostres, aquest relat ja l'havia llegit, com pot ser. Veig que no vaig comentar, potser em vaig despistar d'alguna manera, però encara el tenia pendent de llegir, que estrany... Bé, de totes maneres, ben fet per part de la noia. Que no quedi cap dubte que l'estava molestant, ja ha rebut una bona lliçó. I bé per l'àvia també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ja l'havies llegit i comentat. M'ha passat que he tingut problemes amb l'entrada que havia fet, de cop s'ha esborrat la imatge, i no he sabut resoldre d'una altra manera que no fos eliminar-la i tornar-la a fer de nou. Amb aquesta operació també s'han eliminat els missatges anteriors. Gràcies per rellegir-ho.

      Elimina
  6. Un bon recurs. En casos així mostrar-se poruga és el pitjor que es pot fer.

    ResponElimina
  7. Bons consells els de l'àvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha persones que l'observació i l'experiència les ha convertit en sàvies.

      Elimina
  8. la noia surt airosa del repte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens agrada que qui és víctima d'una situació molesta se'n pugui sortir airós.

      Elimina