4 de maig del 2017

En els blaus i en els verds


En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire,
fecundat per llavors que prodigava el vent,
aniré, sense nord, com una rel dansaire,
per la muntanya amunt, cercant el meu ponent. 

Josep Palau i Fabre
L'Aventura (estrofa)

14 comentaris:

  1. El blau del cel i del mar i el verd de les muntanyes, prats i arbres...Segur que hi trobarem el nostre airet particular!
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la primavera els boscos són plens de verd a la terra i de blau al cel. Quina meravella!
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  2. Oh! Quin poema més preciós... com sins hagués inspurat en els teus verds tan brillants i tendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un verd que reneix i està ple d'esperança.

      Elimina
  3. Sempre trobes la fotografia adient Consol.
    No coneixia aquest poema de Palau i Fabre. Cercar el propi ponent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensant-t'ho bé el nostre futur sempre és cap a ponent.

      Elimina
  4. Quins verds! I quines paraules de Palau iFabre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules intenses com els verds i els blaus de la primavera.

      Elimina
  5. D'acord amb Xavier. Sempre trobes la sintonia entre les imatges i els poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mari Català. Els boscos en aquest temps llueixen un verd esplèndid.

      Elimina
  6. Preciós! Has trobat la fotografia idònia per els magnífics versos de Palau i Fabre.
    O viceversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer va ser la paraula. Paraules i colors intensos com intens va ser Palau i Frabre.
      Gràcies, Glòria.

      Elimina
  7. Cercar el ponent, que bell. Ja en la primavera és present la tardor. Entremig, el verd de la teva fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves paraules també són reconfortants.

      Elimina